Joan Gaspar Vallori

Ja fa nou dies que hem arribat a n'aquesta ciutat. Una macro-ciutat que no té final, on la quantitat de gent que hi ha és impressionat, calurosa, bruta, olorosa i sobretot contaminada. De tots els dies que fa per aquí només hem vist el sol dos dies, i poca cosa, no és com per allà.

 He comprovat que dir aprop aquí, és dir relativament aprop. Les distancies són llarguíssimes i les caminates constants. De totes maneres és la millor manera per desplaçar-se per la ciutat, ja que molts de taxistes o no saben on t'han de dur o no saben lletgir el lloc, escrit en xinès, on t'han de dur.

Hem pogut veure també, els contrastos, des dels llocs més pobres, fins a les discoteques més luxoses i modernes de la ciutat. Una ciutat de constrastos, amb ciutadans que pareixen adormirts esperant que les ordres els hi arribin d'alalt, incapaços de pensar per si mateixos, això, adormirts.

 Res, ja vos aniré contant més coses.

 Joan Gaspar

d'aquí una mitja hora partiré cap a l'aeroport de Palma, per començar un viatge, com deia en Miquel Àngel, fruit d'un atac de bogeria, però a la vegada apasionant i que promet ser intens per el Pekín ( o Beijing ) olímpic.

 Així com pugui, també aniré penjant qualque fotillo o cosa interesant que hi trobem per aquí.

 Finalment, avui no me puc oblidar dels que man enviat aquells sms o cridades, i d'aquells i aquelles que ja ho sabien però que no m'havien dit res esperant que m'ho diguessin. Ja sabeu de que vos xerr, no ?? Sense cap dubte lo que m'ha agradat més de les vostres felicitacions es que tots me deieu que "t'ho mereixes" o qualcun "ja era hora", i encara que l'espera ha estat llarga, seguesc tenguent la mateixa il·lusió que si ho hagués estat des del principi. Bé, es que no sapigueu de que xerr, ja vos ho diré més endavant ....