Joan Gaspar Vallori

Ja fa nou dies que hem arribat a n'aquesta ciutat. Una macro-ciutat que no té final, on la quantitat de gent que hi ha és impressionat, calurosa, bruta, olorosa i sobretot contaminada. De tots els dies que fa per aquí només hem vist el sol dos dies, i poca cosa, no és com per allà.

 He comprovat que dir aprop aquí, és dir relativament aprop. Les distancies són llarguíssimes i les caminates constants. De totes maneres és la millor manera per desplaçar-se per la ciutat, ja que molts de taxistes o no saben on t'han de dur o no saben lletgir el lloc, escrit en xinès, on t'han de dur.

Hem pogut veure també, els contrastos, des dels llocs més pobres, fins a les discoteques més luxoses i modernes de la ciutat. Una ciutat de constrastos, amb ciutadans que pareixen adormirts esperant que les ordres els hi arribin d'alalt, incapaços de pensar per si mateixos, això, adormirts.

 Res, ja vos aniré contant més coses.

 Joan Gaspar