Ja fa nou dies que hem arribat a n'aquesta ciutat. Una macro-ciutat que no té final, on la quantitat de gent que hi ha és impressionat, calurosa, bruta, olorosa i sobretot contaminada. De tots els dies que fa per aquí només hem vist el sol dos dies, i poca cosa, no és com per allà.

 He comprovat que dir aprop aquí, és dir relativament aprop. Les distancies són llarguíssimes i les caminates constants. De totes maneres és la millor manera per desplaçar-se per la ciutat, ja que molts de taxistes o no saben on t'han de dur o no saben lletgir el lloc, escrit en xinès, on t'han de dur.

Hem pogut veure també, els contrastos, des dels llocs més pobres, fins a les discoteques més luxoses i modernes de la ciutat. Una ciutat de constrastos, amb ciutadans que pareixen adormirts esperant que les ordres els hi arribin d'alalt, incapaços de pensar per si mateixos, això, adormirts.

 Res, ja vos aniré contant més coses.

 Joan Gaspar

d'aquí una mitja hora partiré cap a l'aeroport de Palma, per començar un viatge, com deia en Miquel Àngel, fruit d'un atac de bogeria, però a la vegada apasionant i que promet ser intens per el Pekín ( o Beijing ) olímpic.

 Així com pugui, també aniré penjant qualque fotillo o cosa interesant que hi trobem per aquí.

 Finalment, avui no me puc oblidar dels que man enviat aquells sms o cridades, i d'aquells i aquelles que ja ho sabien però que no m'havien dit res esperant que m'ho diguessin. Ja sabeu de que vos xerr, no ?? Sense cap dubte lo que m'ha agradat més de les vostres felicitacions es que tots me deieu que "t'ho mereixes" o qualcun "ja era hora", i encara que l'espera ha estat llarga, seguesc tenguent la mateixa il·lusió que si ho hagués estat des del principi. Bé, es que no sapigueu de que xerr, ja vos ho diré més endavant ....

La setmana pasada, finalment, el Consell de Ministres va donar llum verda a la signatura del conveni ferroviari que possibilita l'arribada del tren a Alcúdia i Artà.

 Anys han passat des de que Toni Alemany, que en aquell moment era batle d'Alcúdia, i Francesc Quetglas, que era Conseller d'Obres Publiques, Vivenda i Transports, presentaren el projecte de tren fins Alcúdia. La derrota electoral de maig de 2003 va fer que el projecte quedas dins un calaix.

Ara, 4 anys despres, hi ha un Govern que aposta per el transport public i per la sostenibilitat, que fara possible que en poc temps el tren arribi a Alcúdia.

Ah! se m'oblidava, la frase es del President Antich !

http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008072500_2_379270__MALLORCA-Gobierno-aprueba-invertir-millones-para-llevar-tren-hasta-Alcudia

La paciencia es la aptitud que lleva a algunos homínidos (Bonobos y Humanos) a poder soportar cualquier contratiempo y dificultad. De acuerdo con la tradición filosófica, "es la constancia valerosa que se opone al mal, y a pesar de lo que sufra el hombre no se deja dominar por él"

Encara que ara ja no vos doni classe, aquests dies per allà enfora han estat emocionants i en certs moments de sofriment.

PD : Dia 25, cap a Barcelona al Joan Compta