Joan Gaspar Vallori

El passat dilluns vaig visitar juntament amb Xisco Dalmau i Francina Armengol a l'històric militant de JSIB,UGT i del PSIB-PSOE, Gabriel Juan Mas. Varen ser uns moments baix el meu punt de vista emocionants ja que davant meva tenia l'història viva del socialisme balear i una persona que ha lluitat incansablament pels drets i llibertats en moments tan difícils.

Va recordar el seu pas per les Joventuts Socialistes, i inclús ens va cantar l'antic himne que tenia l'organització. Al final se li va fer entrega d'una placa amb el nou logo de JSIB, i com diu la placa, per 100 anys més de lluita !

A continuació vos pas la seva biogràfia que vaig fer per la revista JES

Gabriel Juan Mas ( Alaró,1910 ) militant històric tant de Joventuts Socialistes com del propi Partit Socialista, va iniciar la seva lluita política de molt jove i va estar aprop de costar-li la seva vida en un parell d'ocasions. Ja per l'any 1930 va fundar l'entitat instructiva l'Aurora, que estava a la Casa del Poble d'Alaró, ell n'era el Secretari.

Aquest mateix any es va desplaçar a Palma a fer feina a una fàbrica de sabates, en aquest moment es quan s'afilia a Joventuts Socialistes. Després de tres mesos d'estada a Ciutat, torna a Alaró on el 14 d'abril de 1931 proclamà la II República des de el balcó de l'Ajuntament amb les següents paraules : 

"  Jóvenes de Alaró, quiero animaros desde aquí para que luchéis en el mantenimiento de la República. No permitáis jamás que ésta os sea arrebatada, si dejáis que esto suceda, el caos se apoderará de España y volverán los tiempos de represión, de la dictadura y las injusticias sociales. Volverán en definitiva tiempos mucho peores que los que hemos soportado y sufrido durante los Gobiernos del General Primo de Rivera. ¡ Ánimos y a la lucha ! ! Viva la Revolución Social ! ¡ Viva la República ! 

Aquest mateix any funda les Joventuts Socialistes d'Alaró i l'any següent també va participar en la fundació de la Federació de Joventuts Socialistes de Balears. Durant la vaga general de 1933 va ser acomiadat de la fàbrica Melis d'Inca, degut que va ser acusat d'instigar els treballadors a secundarla.  Degut a aquest incident es va haver de dedicar a la venta de calcetins i mitges per els pobles propers. El juny de 1934 va ser anomenat sastre d'Alaró, però quan va esclatar la Revolució d'Astúries va escriure un article contra el Govern dretà de Gil Robles que li va costar un mes i mig de presó. Quan va sortir es va seguir a la venta ambulant, fins l'inici de 1936 es va casar amb Antònia Xamena. 

Dies mes tard es van celebrar les eleccions de febrer de 1936, on el Front Popular va aconseguir la victòria. Restituït l'ajuntament d'esquerres va ser anomenat de nou sastre. L'esclat, mesos després de la Guerra Civil, va fer que en Gabriel s'hagués d'amagar primer a Palma i més tard tornant a Alaró, on va ser empresonat. El van dur fins el Quartell del Carme on va ser reconegut per un Guardia Civil com "un roig d'Alaró" . A l'hora d'estudiar el seu expedient  va triar com a defensor, a expenses de la seva cunyada, al metge Gabriel Casas. La seva cunyada era llevadora del metge Casas i gràcies a la seva influència i a la bona conducta en Gabriel Juan va ser condemnat a cadena perpètua en Consell de Guerra. El 12 d'abril del 37 va ser traslladat a la presó.

L'any 1941 va ser embarcat en el vaixell JJ Sister en direcció a Formentera. Allà va coincidir amb presoners de guerra de Badajoz. Durant la seva estància, en condicions penoses, es va aprimar més de 30 quilos.  

Temps després va ser alliberat, encara que això no va minvar la seva lluita política en la clandestinitat i en la posada en marxa del Partit Socialista i de la UGT. Gràcies a una vida de lluita per la democràcia se li va atorgar la medalla d'or al mèrit del treball, entregada fa un any a Palma per el Ministre de Treball i Assumptes Socials, Jesús Caldera.